La setmana passada vaig escoltar dues converses que m’han fet reflexionar; la primera, a una botiga del barri, dues veïnes discutien si el barri “s’està anant a la merda” perquè cada vegada és més car i difícil viure-hi, i que possiblement haurien de marxar. La segona, un propietari d’un dels molts nous restaurants que s’han instal·lat al barri argumentava que s’haurien de donar més facilitats per obrir nous negocis de restauració perquè “el barri està de moda”.

Tothom en parla a Sant Antoni dels canvis que s’estan produint i sembla que s’estan imposant dues formes de veure-ho: una,  la de la resignació,  “no hi ha res a fer, a tota Europa passa el mateix”, i l’altre, la de l’acceptació “no és tan greu la situació, els canvis són positius o fins i tot  ens deixaran el barri més maco”.

 

Però de què estem parlant quan diem que ENS ESTAN FENT FORA DE SANT ANTONI?

Podem afirmar que el procés d’expulsió del veïnat s’està accelerant davant dels nostres nassos i no estem reaccionant. Les Universitats i els mitjans de comunicació en diuen gentrificació d’aquest procés de transformació urbana mitjançant el qual la població original d’un barri generalment cèntric i popular és progressivament desplaçat i substituït per un altre de nivell adquisitiu més alt.

Ja hi ha estudis fets sobre el que està passant a Sant Antoni i coincideixen que és un cas clar de Gentrificació: expulsió del veïnat de tota la vida o nouvingut amb pocs recursos, per tal que el turistes, executius i professionals liberals, entre d’altres, vinguin a viure-hi.  L’investigador Antoni López Gay del Centre d’Estudis Demogràfics de la UAB ha observat el període 2012-2017 al barri de Sant Antoni i afirma que la pujada de preus ha potenciat processos d’expulsió de població local que és substituïda per adults/joves molt formats, molt probablement professionals o estudiants de postgrau, d’altres procedències.
http://elpais.com/ccaa/2018/05/20/catalunya/1526830241_340041.htm

Al barri, una part del veïnat ho tenim clar perquè hem patit en primera persona les causes que han permès la gentrificació del barri. L’expulsió del veïnat ja està afectant a la classe mitjà, famílies treballadores amb dos sous, professionals liberals que veuen com la pujada de lloguers associada en aquest procés els aboca a marxar del barri.  Però no és una qüestió només de recursos econòmics sinó que va més enllà

Passem a enumerar les causes:

El turisme

L’encant de la nostra ciutat, la marca Barcelona i el model que n’ha sorgit, l’han convertit en una de les més visitades del món. Els partits polítics, els lobbies turístics i hotelers, i una part de la societat primer ho aplaudien, i ara tot i ser conscients de la massificació del turisme, miren cap a un altre costat. La gran majoria de partits polítics no pensen ni intervenir ni regular els efectes del turisme i els que ho intenten ho fan amb poca o nul·la confiança. Les dades, 8.057.961 turistes en hotels de Barcelona el 2018, sense comptar els pisos turístics….

El barri de Sant Antoni està situat al costat de Ciutat Vella, un districte que ja no pot assumir més turisme, i per la seva situació propera al centre de la ciutat, s’ha convertit en un dels objectius dels touroperadors i revistes turístiques. El barri de moda, en diuen.

D’altra banda del 2000 al 2015 les administracions van permetre “barra lliure” a l’ implantació de pisos turístics. No va ser fins el 2017 que es va aprovar la seva regulació (PEUAT). El resultat, gairebé 10.000 pisos turístics legals a Barcelona, 560 d’ells a Sant Antoni. En aquesta quantitat cal sumar-hi tots els anunciats a plataformes com Airbnb i similars, de forma il·legal, uns 1.300 a Sant Antoni, segons una web, Inside Airbnb, que estudia les plataformes de lloguer de pisos.

Cada pis turístic legal o no legal significa una família menys al barri perquè només s’hi utilitza per turistes o per lloguer temporal. Només cal fer un cop d’ull a qualsevol escala del barri per veure els turistes o llogaters de curta durada amb les seves maletes amunt i avall.

Un cop més, la gran majoria de partits no fan res per regular aquesta situació, i fins i tot la defensen dins del que anomenen la llibertat de mercat. Els partits que s’hi oposen tampoc proposen mesures contundents que aturin aquest desgavell.

Especulació immobiliària

Fons d’inversió i especuladors de tot el món i del país han vist una oportunitat d’or i s’han dedicat a comprar pisos i blocs a Sant Antoni. Els mitjans i petits propietaris també han vist la seva oportunitat. Els dipòsits dels bancs no donen diners, i segons els especuladors, el més rentable és invertir en la compra de pisos per a llogar.

Novament gran part dels partits polítics i les administracions han posat una catifa vermella per als especuladors i lobbies;  desgravacions pels fons d’inversió immobiliària, poc control de la fiscalitat, inexistent regulació dels preus del lloguer… Algunes administracions i partits polítics contraris a l’especulació no han aconseguit ni fer pessigolles o posar difícil la tasca de l’especulació immobiliària.

En un barri al costat del centre i ple de turistes, poder viure-hi o intentar viure-hi és més difícil cada dia, sobretot si és de lloguer. L’especulació immobiliària juntament amb el turisme massiu han disparat els preus del lloguer a Sant Antoni.  El preu mitjà del lloguer al 2019 és de 986,2€ mensuals (més de 1000 euros a qualsevol pis nou). Del 2014 al 2018 passa d’un lloguer mig de 720€ a 960€. L’ increment és del 33%. I no només els pisos, segons un portal immobiliari les habitacions al districte de l’Eixample superen els 520€ al mes, 429€ a Barcelona.

La no renovació, els desnonaments i la pujada indiscriminada dels lloguers han expulsat milers de veïns en els darrers anys. Posem un exemple, només a Sant Antoni en els propers tres anys s’han de renovar més de 3500 contractes de lloguer, 3500 futurs incerts davant d’aquest panorama.  Viure de lloguer al barri s’ha convertit en un malson, cada vegada que s’apropa la renovació, el llogater està “acollonit”. La Llei d’Arrendaments Urbans deixa en la més absoluta indefensió els llogaters davant els propietaris, de les pujades abusives i dels burofax d’acabament de contracte i expulsió en un termini de 30 dies.

Cal afegir que el preu de la compra d’un habitatge a la ciutat també s’ha disparat. A Sant Antoni el preu mitjà de l’habitatge de segona mà és de 356.000€. Unes 30 immobiliàries al barri, amb un exèrcit de treballadors, s’han dedicat mitjançant trucades telefòniques, petits rètols i visites presencials a bombardejar el veïnat oferint-los la possibilitat de vendre el seu pis al barri. Tots coneixem famílies que venen les seves cases perquè no podien deixar perdre aquesta oportunitat. En definitiva, més veïnat que ha marxat de barri.

 

Comerç de proximitat

L’especulació immobiliària i el turisme massiu també han disparat els preus del lloguer dels comerços i negocis al barri. Sant Antoni, un barri històricament de botiguers i comerç de proximitat, veu com molts dels seus comerços pateixen el mateix problema que els llogaters de vivenda. L’augment del lloguer dels locals, els dubtosos canvis de llicència, l’aparició d’inversors i franquícies de restauració, juntament amb altres factors externs (comerç on-line),  han modificat gran part del paisatge del barri, i ja és difícil trobar botigues que s’identifiquin amb l’històric teixit comercial de Sant Antoni.

El turisme, la marca Barcelona i el poc control de l’Ajuntament han convertit Sant Antoni en un barri amb desenes de bars i restaurants destinats als turistes o als buscadors de tendències, i fins i tot de restaurants de luxe (5 dels germans Adrià a Sant Antoni), on els preus de les consumicions s´han disparat i són lluny del poder adquisitiu de la majoria del veïnat. El lobby de la restauració ha fet i desfet moltes vegades sense cap tipus de control, fent obres sense permisos, posant taules i terrasses i envaint l’espai públic sense els permisos corresponents.

Una vegada més, gran part dels partits polítics estaven a favor o bé miraven cap a un altre costat, i els que no ho feien no s’han atrevit a fer les regulacions o intervencions necessàries i contundents per a canviar aquesta dinàmica. El resultat ha estat la pèrdua d’una part important de la identitat del barri de Sant Antoni

Reformes i millores urbanístiques

A Sant Antoni, s’ha produït una de les paradoxes més importants de les conseqüències de les reformes urbanístiques. L’obertura del Mercat de Sant Antoni i l’impuls de la Superilla, dos projectes destinats a promoure millores pel barri, s’han afegit als elements que han provocat l’expulsió del veïnat i del comerç de proximitat. Només cal llegir o sentir als especuladors immobiliaris i touroperadors parlant de l’oportunitat que significa invertir a Sant Antoni ja que “el Mercat i la Superilla faran revaluar el preu dels pisos i es podran llogar a bon preu amb l’arribada de milers de nous turistes”.

Cap partit polític ha fet autocrítica d’aquesta situació, molta gent ja avisava que les millores urbanístiques només les gaudirien els turistes i un nou veïnat amb més possibilitats econòmiques. No es va preveure, es va mirar cap a un altre costat i tampoc es va impulsar cap pla per mitigar les conseqüències.

I davant d’aquest panorama desolador què podem fer a Sant Antoni?

 

En primer lloc no amagar el cap sota l’ala, no podem negar la realitat. Si no fem res, seguiran fent fora a gran part dels veïnat de Sant Antoni. La resignació tampoc serveix de res. Cal que el veïns s’organitzin i:

1. Cal posar el problema de l’expulsió del veïnat en l’agenda política i dels mitjans de comunicació, explicar els casos a la premsa, ràdio o cadenes de televisió està servint, com a mínim, per a què especuladors, partits polítics i administracions estiguin obligades a parlar-ne. Explicar els nostres casos als mitjans de comunicació no és donar una imatge negativa del barri, és intentar salvar-lo i permet que el veïnat estigui informat del que succeeix al barri.

2. Informar i sensibilitzar al veïnat, entitats i associacions del barri. Els veïns de Sant Antoni no estan sols i les entitats socials i veïnals han d’entendre que l’expulsió del veïnat està destrossant la xarxa comunitària i de relacions socials. Cal fer un front comú al barri per a denunciar el que està passant. S’han fet campanyes conjuntes al barri amb l’Associació de Veïns i altres entitats i s’ha participat diverses vegades amb activitats a la Festa Major amb l’objectiu de fer palesa  la situació.

3. Donar suport al veïnat perquè no sigui expulsat, informant-los dels seus drets, acompanyant-los a Serveis Socials o a les oficines d’Habitatge i ajudant-los a afrontar la burocràcia de les administracions, i desobeint i aturant desnonaments. Durant aquests últims anys, s’ha evitat que molts veïns i veïnes hagin estat expulsats per assetjament dels propietaris i immobiliàries, per desinformació o desconeixement de les normatives o lleis, i per un sistema públic que deixa en indefensió als més vulnerable, amb unes lleis injustes, un jutges insensibles i una administració que s’amaga mentre el veïnat pateix.

4. Denunciar i perseguir als especuladors immobiliaris, fent accions davant les seves seus, escarnint-los públicament o a través dels mitjans de comunicació, entrant denuncies a l’ajuntament, fiscalitzant les obres i acompanyant al veïnat assetjat. Cal assenyalar als grups inversors que s’estan enriquint a canvi de fer fora als veïnat de Sant Antoni, són els principals culpables del que està passant i no els hi pot sortir gratis. Més d’una vegada els especuladors s’han tirat enrere o han negociat davant la pressió dels veïnat i de les entitats que els donaven suport.

5. Pressionar a les administracions. Cal fer passar vergonya als partits polítics i a totes les administracions implicades amb l’expulsió del veïnat. No es poden amagar, culpar altres administracions o fer mesures cosmètiques de cara a la galeria. Els polítics han de decidir si estan amb els veïns o amb els especuladors i nosaltres ens hem d’encarregar de recordar-los-hi. A qualsevol consell de barri, audiència pública, acte polític o esdeveniment cultural o festiu, allà hem de ser i els hem de dir que han de prendre mesures valentes i contundents  contra l’expulsió del veïnat, que aquesta és, en definitiva, la seva feina.

Vladimir Olivella, veí de Sant Antoni i membre de l’asssemblea d’habitatge de Fem Sant Antoni